The last book of Benjamin Black starring Quirke will lead the protagonist to close a door and open another in his life, at the same time that a double sheet window will open which, in turn, will result in a double hope.

All this will take place within the same gray and waterlogged building of pestilent waters of the Irish Catholic Church and its symbiosis with the power established in the fifties in Ireland. Probably that same tenebrous building is part of the landscape of many other countries, including Spain, where the Catholic Church had and still retains a preponderant role in the lives of its citizens. In any case Banville / Black has not left, in any of the seven books for which Quirke drags his existence, to lash out with cold and tenacious determination to that Church that has so poorly protected its most vulnerable members.

In this work Quirke closes the door on his origins, the damage that in his person caused a despicable moral and the settling of accounts with the dead and the living that filled his life with shadows. When closing that door Quirke opens another that will lead him to accept himself, even without forgetting or forgiving the damage inflicted on his childhood. The acceptance of himself makes the window of hope open before him. Both, his emotional life and his physical and emotional health, will have a new opportunity and, if the darker Quirke does not resurface again, this will be the final one. Although with Quirke one can never be sure of anything.

El último libro de Benjamin Black protagonizado por Quirke llevará al protagonista a cerrar una puerta y abrir otra en su vida, al mismo tiempo que se abrirá una ventana de doble hoja que, a su vez, se traducirá en una doble esperanza.

Todo ello acontecerá dentro del mismo edificio gris y encharcado de aguas pestilentes de la Iglesia Católica Irlandesa y su simbiosis con el Poder establecido en años cincuenta en Irlanda. Probablemente ese mismo edificio tenebroso forma parte del paisaje de otros muchos paises, entre ellos España, donde la Iglesia Católica tuvo y aún conserva un papel preponderante en la vida de sus ciudadanos. En todo caso Banville/ Black no ha dejado, en ninguno de los siete libros por los que arrastra su existencia Quirke, de fustigar con fría y tenaz determinación a esa Iglesia que tan mal ha protegido a sus miembros más vulnerables.

En esta obra Quirke cierra la puerta sobre sus orígenes, los daños que en su persona causó una moral deleznable y el ajuste de cuentas con los muertos y los vivos que llenaron de sombras su vida. Al cerrar esa puerta Quirke abre otra que le llevará a aceptarse a sí mismo, aún sin olvidar ni perdonar el daño que se inflingió a su infancia. La aceptación de sí mismo hace que la ventana de la esperanza se abra ante él. Tanto su vida sentimental como su salud física y emocional tendrán una nueva oportunidad y, si no resurge de nuevo el Quirke más sombrío, esta será la definitiva. Aunque con Quirke uno nunca puede estar seguro de nada.

L’últim llibre de Benjamin Black protagonitzat per Quirke portarà el protagonista a tancar una porta i obrir una altra en la seva vida, a la vegada que s’obrirà una finestra de doble fulla que, al seu torn, es traduirà en una doble esperança.

Tot això esdevindrà dins el mateix edifici gris i entollat d’aigües pestilents de l’Església Catòlica Irlandesa i la seva simbiosi amb el Poder establert els anys cinquanta a Irlanda. Probablement aquest mateix edifici tenebrós forma part del paisatge de molts altres països, entre ells Espanya, on l’Església Catòlica va tenir i encara conserva un paper preponderant en la vida dels seus ciutadans. En tot cas Banville / Black no ha deixat, en cap dels set llibres pels que arrossega la seva existència Quirke, de fustigar amb freda i tenaç determinació a aquesta Església que tan malament ha protegit als seus membres més vulnerables.

En aquesta obra Quirke tanca la porta sobre els seus orígens, els danys que en la seva persona va causar una moral menyspreable i l’ajust de comptes amb els morts i els vius que van omplir d’ombres la seva vida. En tancar aquesta porta Quirke obre una altra que el portarà a acceptar-se a si mateix, tot i no oblidar ni perdonar el mal que es va infligir a la seva infància. L’acceptació de si mateix fa que la finestra de l’esperança s’obri davant seu. Tant la seva vida sentimental com la seva salut física i emocional tindran una nova oportunitat i, si no ressorgeix de nou el Quirke més ombrívol, aquesta serà la definitiva. Tot i que, amb en Quirke, mai se sap.