The third novel by Benjamin Black “Elegy for April” dedicated to his character Quirke enters into the hidden and darkest of Irish Catholic society. That’s where the steps of an alcoholic Kirque and his daughter given in adoption from birth take us and now, both try to forgive and be forgiven.

Black does not spare us a walk to the hells of the most abominable actions, wallowing in the filth of incest and pedophilia and making the popular social idols no more than repulsive characters.

The work flees the well-worn lines of the black novel as we usually understand it and it becomes a black drama, of plúmbeo winter, which keeps the attention of the reader tense from the beginning to the end if it allows him any rest.

La tercera novela de Benjamín Black “ Elegy for April” dedicada a su personaje Quirke entra en lo más oculto y tenebroso de la sociedad católica irlandesa. Ahí es donde nos llevan los pasos de un Kirque alcoholizado y de su hija dada en adopción desde su nacimiento y que ahora, ambos intentan perdonar y hacerse perdonar. Black no nos ahorra ninguna paseo a los infiernos de las acciones más abominables revolcándonos en la inmundicias del incesto y la pedofilia y haciendo que los ídolos sociales populares no pasen de ser personajes repulsivos.

La obra huye de las líneas tan trilladas de la novela negra tal como la entendemos usualmente y se convierte en un drama negro, de plúmbeo invierno, que mantiene la atención del lector tensa desde el principio al fin si permitirle descanso alguno.

La tercera novel·la de Benjamí Black “Elegy for April” dedicada al seu personatge Quirke entra en el més ocult i tenebrós de la societat catòlica irlandesa. Aquí és on ens porten els passos d’un Kirque alcoholitzat i de la seva filla donada en adopció des del seu naixement i que ara, tots dos intenten perdonar i fer-se perdonar.

Black no ens estalvia cap passeig als inferns de les accions més abominables rebolcant-nos a la immundícies de l’incest i la pedofília i fent que els ídols socials populars no passin de ser personatges repulsius.

L’obra fuig de les línies tan trillades de la novel·la negra tal com l’entenem usualment i es converteix en un drama negre, de plumbi hivern, que manté l’atenció del lector tensa des del principi a la fi si permetre-li cap descans.