The second book by the forensic scientist Quirke, B. Black develops practically all the facets of love leaving to the margin, taken by the most evident reality, the platonic love. If anything, it raises different degrees or levels of love. There are people who fall in love and, without leaving aside the most lubricious and carnal aspects at any time, they are able to accept the emotional damage that the other is going to produce for the mere fact of being in love. The lover differs from the lover precisely in that aspect. He knows the damage he will receive and, despite this, he continues to love. On the other hand, the lover gives and expects physical love. Beyond that, he does not understand his role in the theater of love. And so, any other non-carnal demonstration displeases him, irritates him, makes him uneasy and ends up disappearing from the scene of love as quickly as he can. But the worst is suffered by that abandoned and cheated lover who never would have noticed in himself nor the shadow of doubt about the feelings of his beloved. In this last case the author can give a brutal treatment to his character so candid and B. Black does not abstain from it.

The psychopaths that I have known in my life all have in common the practical absence of feelings and the coldness in the treatment but, in everything else, they can even be fascinating. B. Black makes an excekente portrait of one of those psychopaths with touches of Peter Pan syndrome in “The Silver Swan”. And, as in the previous work “Christine Falls”, J. Banville snatched the pen, at times, from B. Black to leave us stunned by the beauty of his poetic prose

El segundo libro protagonizado por el forense Quirke, B. Black desarrolla practicamente todas las facetas del amor dejando al margen, llevado por la realidad más evidente, el amor platónico. Si acaso, plantea distintos grados o niveles de amor. Hay personas que se enamoran y, sin dejar de lado en ningún momento los aspectos más lubricos y carnales, son capaces de aceptar el daño emocional que el otro les va a producir por el mero hecho de estar enamorados. El enamorado se diferencia del amante precisamente en ese aspecto. Sabe el daño que recibirá y, a pesar de ello, sigue amando. Por el contrario, el amante da y espera amor físico. Más allá de eso no comprende su rol en el teatro del amor. Y así, cualquier otra demostración no carnal le desagrada, le irrita, lo intranquiliza y acaba por desaparecer del escenario del amor lo más raudo que puede. Pero lo peor lo sufre aquel enamorado abandonado y estafado que nunca habría notado en sí mismo ni la sombra de la duda sobre los sentimientos de su amado. En este último caso el autor puede dar un trato brutal a éste su personaje tan cándido y B. Black no se abstiene de ello.

La gente puede tener la percepción generalizada de que un psicópata es alguien de aspecto terrible y nada está más lejos de la realidad que esa percepción. Los psicópatas que he conocido en mi vida tienen todos ellos en común la práctica ausencia de sentimientos y la frialdad en el trato pero, en todo lo demás, pueden llegar a ser incluso fascinantes. B.Black hace un retrato excekente de uno de esos psicópatas con toques de síndrome de Peter Pan en “The Silver Swan”.

Y, como en la obra anterior “Christine Falls”, J. Banville le arrebata la pluma, en ocasiones, a B. Black para dejarnos anonadados ante la belleza de su prosa poética.

Al segon llibre protagonitzat pel forense Quirke, B. Black desenvolupa pràcticament totes les facetes de l’amor deixant al marge, portat per la realitat més evident, l’amor platònic. Si de cas, planteja diferents graus o nivells d’amor. Hi ha persones que s’enamoren i, sense deixar de banda en cap moment els aspectes més lúbrics i carnals, són capaços d’acceptar el dany emocional que l’altre els hi produïrà pel simple fet d’estar enamorats. El enamorat es diferencia de l’amant precisament en aquest aspecte. Sap el mal que rebrà i, tot i això, segueix estimant. Per contra, l’amant dóna i espera amor físic. Més enllà d’això no comprèn el seu paper en el teatre de l’amor. I així, qualsevol altra demostració no carnal li desagrada, l’irrita, l’intranquil·litza i acaba per desaparèixer de l’escenari de l’amor el més rabent que pot. Però el pitjor el pateix aquell enamorat abandonat i estafat que mai hauria sospitat en si mateix ni l’ombra del dubte sobre els sentiments del seu estimat. En aquest últim cas l’autor pot donar un tracte brutal a aquest el seu personatge tan càndid i B. Black no s’absté d’això.

La gent pot tenir la percepció generalitzada que un psicòpata és algú d’aspecte terrible i res està més lluny de la realitat que aquesta percepció. Els psicòpates que he conegut a la vida tenen tots ells en comú la pràctica absència de sentiments i la fredor en el tracte però, en tota la resta, poden arribar a ser fins i tot fascinants. B.Black fa un retrat excel.lent d’un d’aquests psicòpates amb tocs de síndrome de Peter Pan a “The Silver Swan”.

I, com en l’obra anterior “Christine Falls”, J. Banville li pren la ploma, en ocasions, a B. Black per deixar-nos aclaparats davant la bellesa de la seva prosa poètica