En aquesta segona part de la trilogia l’esperança, la solitud, l’amor, el buit i la mort són tractats per Fois en tots els seus matisos, sota tots els prismes. Impressiona la desesperació en què es mouen alguns dels personatges principals.

El nexe entre les dues Guerres Mundials es converteix en el camí on els Chironi viuen els seus drames personals i de família.

La necessitat angoixant d’estimar i ser estimat d’algú a qui les circumstàncies d’una guerra ha deixat nu de gairebé tota emotivitat es fa dolorosament palès en les pàgines d’aquest llibre. L’alcoholisme, la violació i el suïcidi arriben a percebre com a conseqüències lògiques en la trama que teixeix Fois.

Ni tan sols en la descripció dels paisatges o dels canvis d’estacions abandona l’autor les notes lúgubres. La presència dels morts en el dia a dia dels vius i les converses entre ells és una cosa natural, gairebé obvi. El món exterior deixa de tenir rellevància i són els records, les estades tancades i silencioses és el que té valor per als primers Chironi.

No obstant això, Fois deixa un finestra oberta a l’esperança i allunya d’aquesta estirp desgraciada el dolor que sembla haver arrelat en ells durant tants anys. Però tan sols ho sembla; el tercer i últim llibre de la saga ho confirmarà o negarà

En esta segunda parte de la trilogía la esperanza, la soledad, el amor, el vacío y la muerte son tratados por Fois en todos sus matices, bajo todos los prismas. Impresiona la desesperación en que se mueven algunos de los personajes principales.

El nexo entre las dos Guerras Mundiales se convierte en el camino donde los Chironi viven sus dramas personales y de familia.

La necesidad angustiosa de amar y ser amado de alguien a quien las circunstancias de una guerra ha dejado desnudo de casi toda emotividad se hace dolorosamente patente en las páginas de este libro. El alcoholismo, la violación y el suicidio llegan a percibir como consecuencias lógicas en la trama que teje Fois.

Ni siquiera en la descripción de los paisajes o los cambios de estaciones abandona el autor las notas lúgubres. La presencia de los muertos en el día a día de los vivos y las conversaciones entre ellos es algo natural, casi obvio. El mundo exterior deja de tener relevancia y son los recuerdos, las estancias cerradas y silenciosas es lo que tiene valor para los primeros Chironi.

Sin embargo, Fois deja un ventana abierta a la esperanza y aleja de esta estirpe desgraciada el dolor que parece haber arraigado en ellos durante tantos años. Pero sólo lo parece; el tercer y último libro de la saga lo confirmará o negará

In this second part of the trilogy, hope, solitude, love, emptiness and death are treated by Fois in all its nuances, under all prisms. Impress the desperation in which some of the main characters move.

The nexus between the two World Wars becomes the path where the Chironi live their personal and family dramas.

The anguished need to love and be loved by someone whom the circumstances of a war has left naked of almost all emotion is painfully evident in the pages of this book. Alcoholism, rape and suicide come to be perceived as logical consequences in the plot that Fois weaves.

Even in the description of the landscapes or the changes of seasons the author leaves the dismal notes. The presence of the dead in the daily lives of the living and the conversations between them is something natural, almost obvious. The outside world ceases to be relevant and it is the memories, the closed and silent rooms that have value for the first Chironi.

However, Fois leaves a window open to hope and away from this miserable lineage the pain that seems to have taken root in them for so many years. But it only looks like it; the third and last book of the saga will confirm or deny