Posiblemente sea uno de los libros mejor escritos que he leído en lo que va de año. Marcello Fois, al emplear un estilo narrativo coral que, a su vez, avanza y retrocede en la trama de forma armónica ha conseguido una obra espléndida.

Al lector anglosajón no dejará de sorprenderle y resultarle extraño el mundo rural en el que Fois hace que sus personajes se desarrollen. Incluso al lector mediterráneo sin raíces rurales dejará atónito, en más de una ocasión, tanto los escenarios como las costumbres que se dibujan con trazo firme en las páginas de “Estirpe”.

En el desarrollo de la novela el aroma de Faulkner, Pavese y Verga es muy intenso dejando, no obstante, que las notas de Márquez se cuelen una y otra vez en el relato a pesar de que la fantasía tiene muy poca cabida entre las frases que Fois escribe con un estilo muy propio.

Fois hace que sus personajes caminen entre la miseria y la abundancia, entre el éxito y la envidia, entre la vida y la muerte, entre el amor y la desesperanza y sobretodo hurga en lo más profundo de sus creaciones hasta el punto en que, esos hijos nacidos de su pluma, quedan perplejos cuando su creador los enfrenta al conocimiento de sí mismos .

It is possibly one of the best written books I have read so far this year. Marcello Fois, by using a choral narrative style that, in turn, advances and retreats in the plot in a harmonic way has achieved a splendid work

The Anglo-Saxon reader will not cease to surprise him and find it strange the rural world in which Fois makes his characters develop.

Even the Mediterranean reader without rural roots will leave stunned, on more than one occasion, both scenarios and customs that are drawn firmly in the pages of “Lineage”.

In the development of the novel the aroma of Faulkner, Pavese and Verga is very intense, however, leaving the notes of Márquez sneaking again and again in the story despite the fact that fantasy has very little play among the phrases that Fois writes with a very own style.

Fois makes his characters walk between misery and abundance, between success and envy, between life and death, between love and despair and above all delves into the depths of their creations to the point where, those creatures born of their pen, are perplexed when their creator confronts them with knowledge of themselves

Possiblement sigui un dels llibres més ben escrits que he llegit en el que va d’any. Marcello Fois, en emprar un estil narratiu coral que, a la vegada, avança i retrocedeix en la trama de forma harmònica ha aconseguit una obra esplèndida.

Al lector anglosaxó no deixarà de sorprendre’l i resultar l’hi estrany el món rural en el qual Fois fa que els seus personatges es desenvolupin. Fins i tot el lector mediterrani sense arrels rurals el deixaran atònit, en més d’una ocasió, tant els escenaris com els costums que es dibuixen amb traç ferm en les pàgines de “Estirp”.

En el desenvolupament de la novel·la l’aroma de Faulkner, Pavese i Verga és molt intens deixant, però, que les notes de Márquez es colin una i altra vegada en el relat tot i que la fantasia té molt poca cabuda entre les frases que Fois escriu amb un estil molt propi.

Fois fa que els seus personatges caminin entre la misèria i l’abundància, entre l’èxit i l’enveja, entre la vida i la mort, entre l’amor i la desesperança i sobretot furga en el més profund de les seves creacions fins al punt en què, aquests fills nascuts de la seva ploma, queden perplexos quan el seu creador els enfronta al coneixement de si mateixos.