This work, which, by its number of pages, can fit into the genre of long story or short novel, can not leave any reader indifferent. No longer because we come face to face with the issue of war but because it does so by throwing us face to face data, circumstances and characters that, without becoming the origin of wars, are the sustenance and engine that wars. The Nazi horror has been shown to us so many times and in so many ways over the years that it is difficult to believe that there is anyone in the world who does not know it. In this work, Vuillard does not extend in that aberration of our civilization, not at least in the most truculent and known terms. Vuillard takes us into the flaws of the human being and places us in some of the circles of Hell that Dante imagined. Greed, fraud, violence are exposed before our incarnated eyes, sometimes in the Nazi leaders and others, more novel and unexpected, in the owners of banks and industries that, even today, are listed on the international stock exchanges. The cowardice of some men may have no limit and this fact tells Vuillard so clearly that overwhelms. Greed together with an absolute lack of humanity and recognition in the other as a human being as oneself, something that, so obvious, seems ridiculous to remember, are in this work the pistons and crankshafts that make it advance. Blood, pain, hunger, filth, rape, humiliation do not appear in this book because their perpetrators were and are still sitting in comfortable seats watching their fortunes grow. I would like to believe in Dante’s fantasy but I have little hope that this will happen and, in the end, so much damage will be paid.

Esta obra que, por su número de páginas, puede encuadrarse en el género del relato largo o en el de novela corta, no puede dejar indiferente a ningún lector. No ya porque vuelva a ponernos frente a frente con el tema de la guerra sino porque lo hace lanzándonos a la cara datos, circunstancias y personajes que, sin llegar a ser el origen de las guerras, son el sustento y motor que las guerras.

El horror nazi se nos ha mostrado tantas veces y por tantas vías a lo largo de los años que es difícil creer que haya alguien en el mundo que lo desconozca. En esta obra, Vuillard no se extiende en esa aberración de nuestra civilización, no al menos en los términos más truculentos y conocidos. Vuillard nos adentra en las lacras del ser humano y nos deposita en algunos de los círculos del Infierno que imaginó Dante. La avaricia, el fraude, la violencia se exponen ante nuestros ojos encarnados a veces en los dirigentes nazis y otras, más novedosas e inesperadas, en los dueños de bancos e industrias que, aún hoy, cotizan en las bolsas internacionales.

La cobardía de algunos hombres puede no tener límite y este hecho nos lo narra Vuillard de forma tan clara que abruma. La avaricia unida a una falta absoluta de humanidad y de reconocimiento en el otro como tan ser humano como uno mismo, algo que, de tan obvio, parece ridículo recordarlo, son en esta obra los pistones y cigüeñales que la hacen avanzar.

La sangre, el dolor, el hambre, la suciedad, las violaciones, las humillaciones no aparecen en este libro porque sus causantes estaban y aún están sentados en cómodos asientos viendo cómo crecen sus fortunas. Quisiera creer en la fantasía de Dante pero tengo pocas esperanzas de que eso suceda y, al fin, se pague tanto daño causado.

Aquesta obra que, pel seu nombre de pàgines, pot enquadrar-se en el gènere del relat llarg o en el de novel·la curta, no pot deixar indiferent cap lector. No ja perquè torni a posar-nos cara a cara amb el tema de la guerra sinó perquè ho fa llançant a la cara dades, circumstàncies i personatges que, sense arribar a ser l’origen de les guerres, són el suport i motor que les guerres.

L’horror nazi se’ns ha mostrat tantes vegades i per tantes vies al llarg dels anys que és difícil creure que hi hagi algú al món que ho desconegui. En aquesta obra, Vuillard no s’estén en aquesta aberració de la nostra civilització, no almenys en els termes més truculents i coneguts. Vuillard ens endinsa en les xacres de l’ésser humà i ens diposita en alguns dels cercles de l’Infern que va imaginar Dante. L’avarícia, el frau, la violència s’exposen davant dels nostres ulls encarnats de vegades en els dirigents nazis i altres, més noves i inesperades, en els amos de bancs i indústries que, encara avui, cotitzen a les borses internacionals.

La covardia d’alguns homes pot no tenir límit i aquest fet ens ho narra Vuillard de manera tan clara que aclapara. L’avarícia unida a una manca absoluta d’humanitat i de reconeixement en l’altre com tan ésser humà com un mateix, cosa que, de tan obvi, sembla ridícul recordar-ho, són en aquesta obra els pistons i cigonyals que la fan avançar.

La sang, el dolor, la fam, la brutícia, les violacions, les humiliacions no apareixen en aquest llibre perquè els seus causants estaven i encara estan asseguts en còmodes seients veient com creixen les seves fortunes. Voldria creure en la fantasia de Dante però tinc poques esperances que això passi i, per fi, es pagui tant de mal causat.