The great love stories are the kind wrapping of the great stories of madness. So were the stories of Anna Karenina and Emma Bovary. And this is the story of the madness of the woman with the thousand names and the love of Georges, the man with only one name.

What makes this first novel by Olivier Bourdeaut so beautiful and sad at the same time is the constant transfer between crazy fantasy, madness in terms of pathology and kind and at the same time, desperate love. All this seen through the eyes of a child with notes of overwhelming reality made by his father.

From the work emerges, from the first pages, a halo between magical and dreamlike that the reader imagines full of color, laughter, uproar and the constant waltz of Mister Bojangles. It is as if a scenario full of ever changing scenes will not stop turning before the astonished gaze of the reader, later, as the work progresses, it will reach a haven of melancholy.

The love that is described in this book is not that of the lovers of Verona, the two intertwined in the same madness, nor that of Don Quixote by Dulcinea because, although one mad, the other only lived in his imagination. The love in which Bourdeaut enters us is of a lucid character, knowing from the beginning how painful it can be to love, given without reservation to being loved. It is a terrible love that does not accept or understand life when that love ends.

Las grandes historias de amor son el envoltorio amable de las grandes historias de locura. Así fueron las historias de Ana Karenina y la de Emma Bovary. Y esta es la historia de la locura de la mujer de los mil nombres y del amor de Georges, el hombre con un solo nombre.

Lo que hace a esta primera novela de Olivier Bourdeaut tan hermosa y triste a la vez es el trasvase constante entre la loca fantasía, la locura en términos de patología y el amor amable y, al tiempo, desesperado. Todo ello visto a través de los ojos de un niño con apuntes de abrumadora realidad realizados por su padre.

De la obra dimana, desde las primeras páginas, un halo entre mágico y onírico que el lector imagina lleno de color, risas, alboroto y el vals constante de Mister Bojangles. Es como si un escenario repleto de escenas siempre cambiantes no parara de girar ante la mirada asombrada del lector para, posteriormente, a medida que avanza la obra llegar a un remanso de melancolía.

El amor que se describe en este libro no es el de los amantes de Verona, los dos entrelazados en la misma locura, ni el de don Quijote por Dulcinea porque, aunque loco uno, la otra solo vivía en su imaginación. El amor en que nos adentra Bourdeaut es de carácter lúcido, conocedor desde el principio de lo doloroso que puede resultar amar, entregado sin reservas al ser amado. Es un amor terrible que no acepta ni entiende la vida cuando ese amor se acaba.

Les grans històries d’amor són l’embolcall amable de les grans històries de bogeria. Així van ser les històries d’Anna Karenina i la d’Emma Bovary. I aquesta és la història de la bogeria de la dona dels mil noms i de l’amor d’en Georges, l’home amb un sol nom.

El que fa a aquesta primera novel·la d’Olivier Bourdeaut tan bonica i trista alhora és el transvasament constant entre la boja fantasia, la bogeria en termes de patologia i l’amor amable i, alhora, desesperat. Tot això vist a través dels ulls d’un nen amb apunts de aclaparadora realitat realitzats pel seu pare.

De l’obra dimana, des de les primeres pàgines, un aura entre màgica i onírica que el lector imagina plena de color, rialles, enrenou i el vals constant de Mister Bojangles. És com si un escenari replet d’escenes sempre canviants no parés de girar davant la mirada astorada del lector per, posteriorment, a mesura que avança l’obra arribar a un recés de malenconia.

L’amor que es descriu en aquest llibre no és el dels amants de Verona, els dos entrellaçats en la mateixa bogeria, ni el de don Quixot per Dulcinea perquè, tot i que  boig un, l’altre només vivia en la seva imaginació. L’amor en què ens endinsa Bourdeaut és de caràcter lúcid, coneixedor des del principi del dolorós que pot resultar estimar, lliurat sense reserves al ser estimat. És un amor terrible que no accepta ni entén la vida quan aquest amor s’acaba.