LPYO7766

A l’Uli li agrada més córrer entre vinyes, pins o sobre la sorra de la platja que passejar per la ciutat però, quan no té més remei, Barcelona és una bona opció. Aquí el veieu mirant com va i ve la gent a l’Estació de França, abans la més important de la ciutat i ara limitada gairebé a rodalies. De tota manera, l’edifici continua tenint l’encant dels temps de les maletes de fusta, cartró i les ben poques de cuir que entraven i sortien d’aquestes vies

A Uli le gusta más correr entre viñas, pinos y sobre la arena de la playa que pasear por la ciudad pero, cuando no hay más remedio, Barcelona es una buena opción. Aquí lo veis mirando como va y viene a gente en la Estación de Francia, antes la más importante de la ciudad y ahora limitada casi a cercanías. De todas formas, el edificio continúa teniendo el encanto den las maletas de madera, cartón y las bien pocas de cuero que entraban y salían de estas vías

TWSU9854

A l’entrada de la Plaça Reial des del Carrer Ferran / En la entrada de la Plaza Real por el Carrer Ferran. 

La Plaça Reial és altre indret de Barcelona que el visitant pot pensar que és més antic del que és. La seva construcció data de 1848 i pretenia ser dedicada a Ferran VII. Sortosament no queda d’aquesta intenció només que el nom. El personatge, no s’ho valia. Dins la memòria llunyana de la meva infància resten molt presents les passejades de diumenge per les Rambles i acabades a la plaça Reial plena d’expositors de segells i monedes. Ni sabia que els fanals els va dissenyar en Gaudí ni l’escultura de les Tres Gràcies m’impressionava gaire. Eren els segells o els diners de paper amb els seus dibuixos i formes el que m’atreia.

La Plaza Real es otro lugar de Barcelona que el visitante puede pensar que es más antiguo de lo que es. Su construcción data de 1848 y pretendía ser dedicada a Fernando  VII. Afortunadamente no queda de esta intención más que el nombre. El personaje, no se lo merecía. Dentro de la memoria lejana de mi infancia permanecen muy presentes los paseos del domingo por las Ramblas acabados en la plaza Real llena de expositores de sellos y monedas. Ni sabía que las farolas las diseñó  Gaudí ni la escultura de las Tres Gracias me impresionaba mucho. Eran los sellos o el dinero de papel con sus dibujos y formas lo que me atraía.

HBAM1008

L’Uli al carrer del Bisbe Irurita davant del pont del Bisbe. Aquest pont uneix el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges. Va ser construït durant els anys 20 del segle passat, tot i que sembla que sigui fet de fa molts més segles. La funció era la de facilitar el pas dels Presidents de la Generalitat que van viure a la casa dels Canonges al Palau. Molt menys llarg, molt menys interessant en els aspectes arquitectònics i històrics que el Ponte Veccio de Florència que la mateixa utilitat per als Mèdici. Sobre les llegendes de la calavera del sostre del pont hi ha diverses  i no m’extendre en cap. Però sí que podreu veurem, si us hi esteu una estona que hi ha persones que creuen el pont caminen enrere i aquesta és la conseqüència d’una de les llegendes. L’Uli, que és un cadell molt assenyat, no mostra gens d’interès ni pel pont del segle XX ni per les seves llegendes.

Uli en la calle del Obispo Irurita ante el puente del Obispo. Este puente une el Palau de la Generalitat y la Casa de los Canónigos. Fue construido durante los años 20 del siglo pasado, a pesar de que parece que sea de muchos más siglos antes. La función era la de facilitar el paso de los Presidentes de la Generalitat que vivieron en la casa de los Canónigos al Palau. Mucho menos largo, mucho menos interesante en los aspectos arquitectónicos e históricos que el Ponte Veccio de Florencia que tenía la misma utilidad para los Mèdici. Sobre las leyendas de la calavera del techo del puente hay diversas  y no me extendre en ninguna. Pero sí que podréis ver, si observais un rato, que hay personas que cruzan el puente andando hacia  atrás y esta es la consecuencia de una de las leyendas. Uli, que es un cachorro muy sensato, no muestra el menor interés interés por el puente del siglo XX ni por sus leyendas.

HFRO9185

Aquesta sí que és una plaça antiga de Barcelona. La plaça del Rei és realment gòtica. Es té constància del seu ús des del segle XI. El Palau Reial amb el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata formen part de la plaça. Aquest lloc i els seus edificis són plens d’història i aquí no descriuré res de tot això. Com tot barceloní sap, la Plaça del Rei és el cor del Barri Gòtic de Barcelona i allà s’hi fan celebracions de tota mena a banda que sempre hi trobareu gent admirant-la dempeus o asseguda a les escales del Palau Reial.

Esta sí que es una plaza antigua de Barcelona. La plaza del Rey es realmente gótica. Se tiene constancia de su uso desde el siglo XI. El Palacio Real con el Salón del Tinell y la Capilla de Santa Ágata forman parte de la plaza. Este lugar y sus edificios están  llenos de historia y aquí no describiré nada de todo eso. Cómo todo barcelonés sabe, la Plaza del Rey es el corazón del Barrio Gótico de Barcelona y en ella  se hacen celebraciones de todo tipo. Además,  siempre encontraréis gente admirándola de pie o sentada en las escaleras del Palacio Real.

PONE4356

Finalment l’Uli ens ensenya totes les seves característiques com a “divo”. Aquí està sentint-se admirat davant Santa Maria del Mar. És estrany, no hi ha turistes ni casaments. Poques esglésies hi ha la ciutat tan lluminoses com aquesta, tan alta i simple la nau central, amb el sostre amb les nervadures de fusta policromada. Bé es cert que aquesta claror, en part, pot ser deguda a l’incendi que va patir amb el bombardeig de la ciutat el juliol de 1936 i que no va deixar gairebé res al seu interior llevat de les pedres. Però segueixen sent les pedres belles, daurades de les pedreres de Montjuïc. Fa cinquanta anys, quan jo era una adolescent i el barri de la Ribera era un barri a l’ora fosc i d’una claror sorprenent, gris i tan policromat a estones, habitat per gent que treballava al mateix Born, tan ple de moviment, de sons, de veus, o que treballaven al port, a les drassanes o a les botigues de la zona, aquest barri era una teranyina de carrers, carrerons i passatges sovint humits i molt sovint pudents, il·luminats només els dies de sol i plens dels colors de la roba estesa els dies solejats. Els únics bars que hi havia eren els bars o tasques de barri, plenes del fum del tabac i amb olor de vi dolent. El Museu Picasso estava sempre buit. Ara, ja ho sabeu, és un barri que està ofegant-se en el seu propi glamur.

Finalmente Uli nos enseña todas sus características como “divo”. Aquí está sintiéndose admirado ante Santa Maria del Mar. Es extraño, no hay turistas ni bodas. Pocas iglesias hay la ciudad tan luminosas como ésta, tan alta y simple la nave central, con el techo con las nervaduras de madera policromada. Bien es cierto que esta luminosidad, en parte, pued eser debida al bombardeo que padeció la ciudad en julio de 1936 y que no dejó del interior d ela iglesia casi nada salvo las piedras. Pero siguen siendo las piedras hermosas, doradas de las canteras de Montjuïc Hace cincuenta años, cuando yo era una adolescente y el barrio de la Ribera era un barrio a la vez oscuro y de una claridad sorprendente, gris y tan policromado a ratos, habitado por gente que trabajaba en el mismo Borne, tan pleno de movimiento, de sonidos, de voces, o que trabajaban en el puerto, en las Atarazanas o en las tiendas de la zona, este barrio era una telaraña de calles, callejones y pasajes a menudo húmedos y muy a menudo malolientes, iluminados sólo los días de sol y plenos de los colores de la ropa tendida los días soleados. Los únicos bares que había eran los bares o tascas de barrio, llenas del humo del tabaco y con olor de vino malo. El Museo Picasso estaba siempre vacío. Ahora, ya lo sabéis, es un barrio que está ahogándose en su propio glamour

 

ROTW2322

Tot i que l’Uli és un gos amb estil, realment estètic, no sembla que l’art i, en aquest cas aquest tros de la Rambla fet per en Joan Miro, l’inspirin gaire. Més aviat dóna la sensació d’estar capficat rumiant, recordant els assassinats que es varen fer en aquesta estimada Rambla nostra el 17 d’agost de 2017.

A pesar de que Uli es un perro con estilo, realmente estético, no parece que el arte y, en este caso este trozo de la Rambla hecho por Joan Miro, le inspire mucho. Más bien da la sensación de estar ensimismado, reflexionando, recordando los asesinatos que se cometieron en esta estimada Rambla nuestra el 17 de agosto de 2017.

NPES9564

He tractat moltes vegades de saber si l’Uli era sensible a alguna mena de música i, tot i que personalment no entendria la vida sense la música, està clar que el meu gos pot passar sense ella sense gens de pena.

He tratado muchas veces de saber si Uli era sensible a algún tipo de música y, a pesar de que personalmente no entendería la vida sin ella, está claro que mi perro puede pasar sin la música sin pena alguna.

MBOR5946

Finalment l’Uli posa ben orgullós al Passeig Marítim. Aquest espai clar i obert al mar, amb el llamàntol gegantí d’en Mariscal perseguint els vianants, em porta sempre a aquells anys d’il·lusió col·lectiva que varen portar als habitants d’aquesta ciutat a fer possible que es convertís en una ciutat olímpica. Arran d’aquest esdeveniment Barcelona va canviar radicalment i tota la grisor d’anys passats es va dissoldre en la llum que té ara.

Finalmente  Uli posa muy orgulloso en el Paseo Marítimo. Este espacio claro y abierto al mar, con el bogavante gigantesco de  Mariscal persiguiendo los peatones, me lleva siempre a aquellos años de ilusión colectiva que llevó a los habitantes de esta ciudad a hacer posible que se convirtiera en una ciudad olímpica. A raíz de este acontecimiento Barcelona cambió radicalmente y toda lo gris de años pasados se disolvió en la luz que tiene ahora.