A cualquiera que haya visitado la Toscana le resulta muy agradable hablar de su experiencia. Sin duda es consecuencia directa de las imágenes, olores y sabores que conformaron su viaje y han quedado en aquel área del cerebro donde guardamos nuestros tesoros sensoriales. Todo viajero que haya paseado por las calles de sus viejos pueblos y ciudades, todo aquel que se haya detenido extasiado ante un paisaje rural o tomado una copa de vino tinto mientras observa lo que lo rodea, no puede hacer más más que recordarlo muchas veces a lo largo de su vida y compartirlo, siempre que pueda, con otros viajeros. 

Es por eso que yo, en esta entrada, voy a limitar mis comentarios a las imágenes que he obtenido aquí y allá y que , por alguna razón u otra, tienen algún significado para mí. 


A qualsevol que hagi visitat la Toscana li resulta molt agradable parlar de la seva experiència. Sens dubte és conseqüència directa de les imatges, olors i sabors que van conformar el seu viatge i han quedat en aquell àrea del cervell on guardem els nostres tresors sensorials. Tot viatger que hagi passejat pels carrers dels seus vells pobles i ciutats, tot aquell que s’hagi detingut extasiat davant un paisatge rural o pres una copa de vi negre mentre observa el que ho envolta, no pot fer més més que recordar-ho moltes vegades al llarg de la seva vida i compartir-ho, sempre que pugui, amb altres viatgers. 

És per això que jo, en aquesta entrada, vull limitar els meus comentaris a les imatges que he obtingut aquí i allà i que , per alguna raó o una altra, tenen algun significat per a mi.